Situat a l’extrem del Raval de Nevà, l’església de Sant Cristòfol és un temple romànic del segle XI, del que resten dempeus les parets i el campanar. Ja al segle XVIII fou abandonada per trobar-se en estat precari, i la parroquialitat fou traslladada a una nova església dedicada a la Mare de Déu del Carme situada dins el nucli i a l’extrem oposat del poble respecte a la primera.
Aquestes runes ens traslladen de manera evocadora al temps en què Nevà fou refugi dels càtars, la presència dels quals pot intuir-se en els diferents vestigis disseminats pels voltants del poble. De fet, l’estratègic emplaçament de l’església de Sant Cristòfol, des d’on es domina una molt bona panoràmica de la vall de Toses i dels Plans de Nevà, podria justificar l’elecció d’aquesta ubicació, i la mateixa existència del seu esvelt campanar, per al seu ús amb finalitats més enllà de les estrictament religioses.
Actualment, l’edifici forma part del cementiri del poble, circumstància que reforça el seu caràcter misteriós i romàntic.