Esplèndid edifici romànic del segle XI, d’una nau acabada amb un absis, i dues capelles laterals. Els elements més destacats del conjunt són la ferramenta de la porta, el campanar i les pintures romàniques de l’interior de la nau.
La porta del temple conserva l’antiga ferramenta d’ornamentació feta amb el ferro extret a les mines del poble. És un bon exemple del domini de la forja i el treball del ferro que a la comarca del Ripollès va tenir tant renom a l’època medieval.
El campanar romànic és rabassut i massís, decorat amb arcuacions llombardes, i un curiós sostre a dues aigües. És notable també la faixa de carrerons disposats en opus spicatum (tècnica constructiva utilitzada pels romans) que es pot veure a la façana principal.
A l’interior es poden contemplar les pintures romàniques de finals del segle XII, excepcionals en tant que el seu Pantocràtor és l’únic representant a Catalunya de l’escola pirinenca, i pel fet que les pintures murals s’estenen més enllà de l’absis ocupant el sostre i els laterals de la nau. Els originals de l’absis es conserven, juntament amb la seva biga policromada, des de 1952 al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i per això les pintures d’aquesta part del temple i la biga han estat reproduïdes de forma fidel i acurada.
Al MNAC es conserven moltes altres peces litúrgiques procedents d’aquest temple. Destaquen, entre aquestes, tres especialment. Una és el baldaquí, exposat de forma permanent dins de la col·lecció d’art romànic del museu, a la mateixa sala que les pintures de Sant Climent de Taüll, i que és un dels dos únics del seu tipus que s’han conservat a Catalunya. Les altres dues són els laterals de l’altar, pintures sobre fusta d’un excepcional valor artístic, en què l’autor, el Mestre de Soriguerola, va saber reflectir amb un gran dramatisme escenes del judici final, com la del pes de les ànimes o psicòstasi.
Per a visitar el temple, demaneu la clau a Cal Pep.